Pell de lluna
Plouen les paraules,
corren els acords
darrera del teu nom.
Volen les imatges,
tornen els records
portant la teva olor.
Fum de l'herba
entre les branques
vas cremant la millor flor.
Pell de lluna
amb ulls de pluja,
alè de mil colors.
Vas dibuixant el món...
El camí no té tornada,
cada dia és un tresor,
sense roba i sense ràbia,
vestits d'aigua i sol.
Cos contra cos confonc.
Quan el teu somriure em mira a poc a poc,
el meu neguit s'acaba.
quan a sobre meu et mous a poc a poc,
res ja no té importància.
Comentarios
Em pregunte como será el tacte que sugereix la imatge de la pell de lluna.
el silenci parla amb veu fosca
de tot això que mai mor